Del Perú a Alella…

Avui el meu fill, en Max, em preguntava què em feia por de veritat i jo li deia que morir lluny dels arbres del Jardí que es van plantar amb mi al davant tots ells, era el que m’aterrava; això i no poder assegurar-li a ell que podria desitjar una mort tant bonica com la meva.

La teva darrera carta…

he decidit que he de marxar amb els teus mots dins meu. El meu pare és mort i l’altre home important dins aquest univers esberlat que em resta….