Creixer dol…

i son petons que es perden, que es queden per allà flotant, perquè el que els havia de rebre fa que no els vol i els que els volia donar se’ls guarda a la butxaca.

Institut D’Alella: portes obertes.

La biblioteca m’ha semblat el lloc més agradable. Havien pintat les parets de groc i la fortor a rotavirus d’estomac, pol·lucions nocturnes, i joventut no hi era.

La teva darrera carta…

he decidit que he de marxar amb els teus mots dins meu. El meu pare és mort i l’altre home important dins aquest univers esberlat que em resta….