Els Estralls del Temporal Glòria

veig flotar la palmera a la piscina tot pensant que li dona un to  de no sé què, ben tropical  al que el meu avi hauria anomenat: la bassa del jardí

Mi Encargo.

M’he tornat a trobar còmode amb el que dic i penso, i, encara que ella continua essent prudent, la meva indulgencia extrema sembla captenir-la.

Els propers 10 anys

Els propers 120 mesos m’enfrontaré a molta solitud, a molts silencis i a moltes esquenes enlloc de cares.

solitud ex profeso

Em sento fruir a l’abandó de la llum i plaent al silenci, i els mots nascuts d’una veu poc usada qu’és la meva em semblem sovint estranys i de natura dubtosa.

Canalons

Desar el llibre electrònic a sobre la taula i mirar com es fan els canalons, escoltar fados i imaginar-me la meva família, germans i mare, sopant a casa mentre no hi som. Els canalons em porten a un nadal molt antic quan per Sant Esteve en menjàvem a casa la meva avia, la Iaia Antonieta….

Grafits a l’Institut d’Alella

Aviat els trobaran o el que és pitjor estigmatitzaran a algú, un Santiago Nasar que pagui per molt que mai es reconegui d’una banda o d’una altre que estan equivocats.

Violeta (o palabras para Julia)

Tú no puedes volver atrás porque la vida ya te empuja como un aullido interminable. Hija mía es mejor vivir con la alegría de los hombres que llorar ante el muro ciego. Te sentirás acorralada te sentirás perdida o sola tal vez querrás no haber nacido. Yo sé muy bien que te dirán que la…

La Grisor que esculls

Et deixo, Arrenglerada Amb els llibres Que mai llegiré. Estabornit de records tancats Arid de mans Oblidat el tacte de la teva pell Imaginada.   I miro endavant On les ones trenquen l’horitzó I el sol es pon sorollosament rere els arbres. Ja no hi ets, I et desplaces més enllà del que jo Serenament,…