Ets un racista.

Tots tenim fills i filles, i tots vulguis que no tenim por. La por crec que és consubstancial a la paternitat o maternitat i lluitar contra aquesta la nostra ultima obligació com a pares.

Afany per viure!

La meva resposta ha estat senzilla, estranya, la mateixa que sentia a les venes als anys 90: depèn de la teva disponibilitat per la vida.

Nova York, la Ronya i la Mort

i després ells, potser d’esbiaix en algun moment de lucidesa, et veuen, però no sé si et miren. És aquest esguard permeable, transparent, que no existeix.

No controlem el Post-Mortem

Potser el gran què de la mort és l’acceptació que tenim del nostre rastre incontrolable en aquesta vida. I sobretot la dictadura impossible sobre la nostre trascendencia.

Parole, Parole, Parole

La revolució dels somriures i de les iaies i iaios posant llaços i anant a manis amb samarretes de coloraines, al sector 3f, o ves a saber no té cap sentit. Entenc que sigui la més pacifica, però cada cop tinc més clar que hauríem d’haver tirat cap una acció més directa

New York…

El centre del Imperi és cada cop més bestial, més violent dintre de la perfecció, més sofisticadament decadent, i com tot el que és brutal, decadent i sofisticat, crea una addicció difícil de suportar.

Roma sense tu.

D’aquí a tres dies tornaré a ser a Roma, miro la guia que he comprat i crec que no em cal, en Santacana es pensava que no l’escoltàvem, però si que ho fèiem, i el que és pitjor: ell quedarà per sempre gravat a la ciutat eterna, per tota una generació.

Coses d’abans

He aprofitat el matí per treure herbes, retallar plantes que semblen pensar que poden tenir el seu espai, fer-ho tot d’amagat ara que ell va a un enterro al que no vol anar, segurament amb qui no vol ser acompanyat. Provo de fer-me a la idea de la situació i no puc. Son maneres diferents…

+ Bretagne

Lo de las R s’ho devien inventar els que no volien veure segons qui menjar ostres a l’estiu “au bord de la mer”.

La pointe des Espagnols

Les he comprat sol com un mussol a la boqueria i també molt ben acompanyat, companyia que a cops em manca molt.