Rès a fer

Sols escolto el brunzir de les abelles Que, a destemps, treballen la tarda Fins que el sol es pon. Obligats a parar A no fer res, mentres arreu Se’ns convida a un pessimisme actiu.   Com és d’estrany estar-se quiet Quan puges i baixes tot el dia Com si haguessis de fer alguna cosa  …

La Grisor que esculls

Et deixo, Arrenglerada Amb els llibres Que mai llegiré. Estabornit de records tancats Arid de mans Oblidat el tacte de la teva pell Imaginada.   I miro endavant On les ones trenquen l’horitzó I el sol es pon sorollosament rere els arbres. Ja no hi ets, I et desplaces més enllà del que jo Serenament,…

*Sense Paraules

Sense Paraules, en un silenci obligat,
Que més enllà serà mutilació i oblit.