Farewell Lluis

La mort, ens dona tocs d’atenció, com una ruleta russa on simplement sempre son els bons que perden, perquè juguen amb el més preuat que tenen, que és una vida plena.

Els Estralls del Temporal Glòria

veig flotar la palmera a la piscina tot pensant que li dona un to  de no sé què, ben tropical  al que el meu avi hauria anomenat: la bassa del jardí

Mi Encargo.

M’he tornat a trobar còmode amb el que dic i penso, i, encara que ella continua essent prudent, la meva indulgencia extrema sembla captenir-la.

Els propers 10 anys

Els propers 120 mesos m’enfrontaré a molta solitud, a molts silencis i a moltes esquenes enlloc de cares.

Canalons

Desar el llibre electrònic a sobre la taula i mirar com es fan els canalons, escoltar fados i imaginar-me la meva família, germans i mare, sopant a casa mentre no hi som. Els canalons em porten a un nadal molt antic quan per Sant Esteve en menjàvem a casa la meva avia, la Iaia Antonieta….

*Sense Paraules

Sense Paraules, en un silenci obligat,
Que més enllà serà mutilació i oblit.

Aureli.

Recordo que tornava a casa i li deia a la meva dona: m’he trobat a l’Aureli, eternament jove!