Els Estralls del Temporal Glòria

veig flotar la palmera a la piscina tot pensant que li dona un to  de no sé què, ben tropical  al que el meu avi hauria anomenat: la bassa del jardí

Mi Encargo.

M’he tornat a trobar còmode amb el que dic i penso, i, encara que ella continua essent prudent, la meva indulgencia extrema sembla captenir-la.

Els propers 10 anys

Els propers 120 mesos m’enfrontaré a molta solitud, a molts silencis i a moltes esquenes enlloc de cares.

Canalons

Desar el llibre electrònic a sobre la taula i mirar com es fan els canalons, escoltar fados i imaginar-me la meva família, germans i mare, sopant a casa mentre no hi som. Els canalons em porten a un nadal molt antic quan per Sant Esteve en menjàvem a casa la meva avia, la Iaia Antonieta….

*Sense Paraules

Sense Paraules, en un silenci obligat,
Que més enllà serà mutilació i oblit.

Aureli.

Recordo que tornava a casa i li deia a la meva dona: m’he trobat a l’Aureli, eternament jove!