Estendre la bugada…

Dutxar-se a cel-obert té un què de alliberador, i podeu estar segurs que la masculinitat passa a segon terme si el proveïdor d’aigua es aigües de Solsona.

La Segarra (lliure i tropical)

Aquesta terra bruta de pols als camins sembla deixada de la mà de Deu i jo, com per coincidència he acabat respectant-la i prosant-la. La Segarra ara que es fa fosc i m’ofereix estels a mans plenes, es guanya cada cop més la meva atenció, o potser és l’inrevés.

Afany per viure!

La meva resposta ha estat senzilla, estranya, la mateixa que sentia a les venes als anys 90: depèn de la teva disponibilitat per la vida.

Montreal, 6 horetes i un refredat.

quan et passeges per el centre llegint la historia dels primers pobladors europeus, penses que aquesta gent devia de tenir una vida de merda, i que les privacions deurien ser màximes. Maisonneuve crec que es diu s’hi va quedar amb unes 600 persones, i allà hi van construir le Mont Royal,

REFLEXIONA… SI POTS.

La municipalitat com a somni val la pena, el govern municipal com a professió, em fa por!

Quan erem els millors del món

la Iaia sempre estava allà per dir-nos que erem el millor del món. A l’època l’estupid el meu germà em deia que era drogadicte, i la meva germana em tenia a l’alçada de qualsevol hooligan. La meva mare feia dies que no em parlava i el meu pare em mirava amb desconfiança.

Seattle con Freddie.

He comido cod fish, como no podía ser de otra manera, en el restaurante de la esquina donde por dos sonrisas y una copa de rosado no han pestañeado en clavarme 50 pavos.

No controlem el Post-Mortem

Potser el gran què de la mort és l’acceptació que tenim del nostre rastre incontrolable en aquesta vida. I sobretot la dictadura impossible sobre la nostre trascendencia.

Te odio.

Nos unía la fuerza peligrosa
que da al amor la soledad.