Covid-19. Llegeix el meu missatge.

La vie en rose, on gracies a les mascaretes pots fer el que et surti dels collons, estar protegit del covid, anar cagant-te amb la mare de tothom i passar de tot. Finalment hem trobat la panacea mundial.

Depende…

Teniem tots els números per acabar en una cuneta, i encara pot passar però clar…. todo depedende! I resulta que ens morim de coses xungues patètiques i que ens fan reflexionar de com vulnerables serem, som, i sobretot erem

As I wander in my time…

què bonic oi, me’ls recordava el 14puntcat. Yes I loved you in the morning,Your kisses deep and warmYour hair upon the pillowLike a sleepy golden storm Yes, many loved before us,I know that we are not newIn city and in forestThey smiled like me and you But now it’s come to distancesAnd both of us…

Covid-19. Un puto arrogant.

Fa por morir quan tens allò que diuen la gent gran: coses al teu càrrec. Normalment son nens, dona o deutes. No tinc deutes, tinc nens.

12 de Maig – Soc D’aqui – Covid-19.

A vegades tinc la sensació que tot plegat m’ha posat un peu a terra i l’altre a l’arrel, i que inexplicablement he passat del “què bonica és la Segarra, a soc de la Segarra” en poc temps.

Trapero, Gloria, i la setmana interminable

La resta que han passat, Pere Soler, Cèsar Puig y Teresa Laplana, m’han semblat una banda de inutils, imprecisos, nerviosos. inquietant pensar que la meva seguretat estava a les seves mans.

Mi Encargo.

M’he tornat a trobar còmode amb el que dic i penso, i, encara que ella continua essent prudent, la meva indulgencia extrema sembla captenir-la.