La Grisor que esculls

Et deixo, Arrenglerada Amb els llibres Que mai llegiré. Estabornit de records tancats Arid de mans Oblidat el tacte de la teva pell Imaginada.   I miro endavant On les ones trenquen l’horitzó I el sol es pon sorollosament rere els arbres. Ja no hi ets, I et desplaces més enllà del que jo Serenament,…

Prohibit pensar: HO TORNARÉ A FER.

Vivim en un mon de merda on estem suficientment acollonits per no ser reactius i suficientment conscienciats del que ens pot passar per no ser actius.

Saratoga té nom de Burdell

Avui parlant amb el David, m’ha recordat que ben a prop del Saratoga de Castelldefels hi havia el Riviera, “y más allà la muerte” com deia el refràn.

Forest, em manques

De la mateixa manera que la natura enrogeix les fulles dels arbres que m’envolten, la meva pell envelleix amb les hores que passen.

*Sense Paraules

Sense Paraules, en un silenci obligat,
Que més enllà serà mutilació i oblit.

Estendre la bugada…

Dutxar-se a cel-obert té un què de alliberador, i podeu estar segurs que la masculinitat passa a segon terme si el proveïdor d’aigua es aigües de Solsona.

Aureli.

Recordo que tornava a casa i li deia a la meva dona: m’he trobat a l’Aureli, eternament jove!

Ets un racista.

Tots tenim fills i filles, i tots vulguis que no tenim por. La por crec que és consubstancial a la paternitat o maternitat i lluitar contra aquesta la nostra ultima obligació com a pares.