La Grisor que esculls

Et deixo,

Arrenglerada

Amb els llibres

Que mai llegiré.

Estabornit de records tancats

Arid de mans

Oblidat el tacte de la teva pell

Imaginada.

 

I miro endavant

On les ones trenquen l’horitzó

I el sol es pon sorollosament rere els arbres.

Ja no hi ets,

I et desplaces més enllà del que jo

Serenament,

Pugui imaginar.

Et quedaràs per sempre en la grisor que esculls

Lluny de la llum dels meus llavis,

Al costat dels arbres morts d’una vall poc frequentada,

I erma.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s