Prohibit pensar: HO TORNARÉ A FER.

on

Jo també ho tornaria a fer: tornaria al carrer a manifestar-me, tornaria a mirar amb despreci a tota aquesta policia espanyola, (i catalana) que no em deixa expressar-me. A mirar amb angunia i angoixa tots aquests polítics tant locals com nacionals que no han sabut fer res per pal·liar el dolor que sentim i que senten els nostres presos polítics.

Jo també ho tornaria a fer: a cridar que vull que em deixin decidir ser lliure, a que no es riguin de mi a la cara com ho porten fent TOTS els polítics desde fa dos anys, si, a la meva cara, jo tornaria a escoltar la voluntat d’un poble que s’alça sense amenaces cap a ningú.

A Sant de què o de qui tinc que aguantar amb els meus impostos un Stablishment que ha demostrat que els hi importo una merda, a Sant de que o de qui li he de riure les gracies al Borbó i a totes les bavoses que porten enganxades, perquè he de escoltar al de la Sexta o al Motos o a qui sigui donant bola a tots aquests paràsits que ens xuclen la sang amb els meus impostos i que viuen a costa nostre?

A l’any 89 milers de alemanys al crit de de Wir sind das Volk, “nosaltres som el poble” van trencar un mur i van canviar un giravolt de la historia, i nosaltres catalans d’una banda i d’una altre ens deixem manipular, bestialitzar, esquilar per una raó obscura que emmarca el que no siguem lliures: lliures per opinar, per decidir, per ser… Perquè amics constitucionalistes, a vosaltres també us ho estan fent, si també, us estan tallant les ales.

Després de veure una desfilada militar amb farola inclosa que ens ha costat 100 milions de peles, uns 600.000 euros, em pregunto que estem fent. Realment deixarem que demà condemnin a 10 polítics a quedar-se a la presó per fer el que tots volíem fer? Realment constitucionalistes deixareu que el poder, per molt que sigui el vostre, s’imposi sobre vosaltres i les vostres idees?

Jo ho tornaria a fer, fins i tot a engegar a la merda a un dels meus millors amics que encara defensa que esta bé que engarjolin al personal per el que pensen.

Vivim en un mon de merda on estem suficientment acollonits per no ser reactius i suficientment conscienciats del que ens pot passar per no ser actius. Desconnectats de la revolució dels somriures, ens deixarem enganyar altre cop tallant les nostres pròpies carreteres i fastiguejant-nos a nosaltres mateixos. Té sentit que parem el nostre país per protestar el que un altre país ens fa a nosaltres? No seria potser més lògic paralitzar-ne el seu? Serem titllats de terroristes igualment.

I el més increïble, no us sembla una entelèquia que un paio uniformat al que tots nosaltres paguem perquè ens protegeixi de la delinqüència ara ens protegeixi de nosaltres mateixos i de les nostres idees? Les de una banda o les de l’altre… Clar, és que pensar avui és perillós, expressar-se és perillós, lluitar per una idea també ho és perquè tenir idees és perillós.

Aquesta gent obeeix ordres d’altra gent que les dona i que segueixen un gran mandat que sorgeix de mi, un mandat que mantinc amb els meus diners i que no sé ni quin és perquè no és meu.

El més sorprenent és que demà, o demà passat, quan a tots ens posin a la presó, tots acceptarem com a injust però normal, que no podem quan ho vulguem dir el que pensem.

Pensar és perillós per els demés però ara en aquest país, també pot ser ho per tu, no alceu la veu.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s