Estendre la bugada…

A les cases els hi comences a agafar el rotllo quan hi pots penjar la roba, és quan passen de un hotel o la casa de algú, a ser definitivament un lloc on hi has rentat els calçotets, i els has estès.

El WASPISme ens dicta que per fer la casa teva has de fer-ne l’amor a totes les habitacions, la cuina, l’armari del garatge i sobretot i sense cap dubte la despensa. S’ha de follar, com si fos una pixaradeta a totes les habitacions. “Les hem estrenat” diuen amb cara de satisfacció. La gent no entén que del sexe a la higiene hi ha un gran pas, i que cal sense cap dubte poder penjar els llençols amb la taca a un sol espatarrant com pot ser el de la Segarra, a un fil de estendre

“Osti quin pal, ja està altre cop el de la Segarra Lliure i tropical”. Em jugo el que vulgueu que més d’un ho pensa. Però no puc deixar de pensar que de morir, voldria que fos aquí, i si pot ser amb la samarreta de tirants i els calçotets una mica suats, preparats segur, per una rentadora a punt de ser estesa.

Passo uns dies sol amb el meu hereu. Suposo que reincorporo al seu imaginari la imatge del pare treballós que fa bromes de mal gust i beu cervesa. Ens dediquem a clavar claus a les parets, a anar a Andorra a no comprar res i riure de bromes més aviat estúpides que ens fem. Recupero sense parpellejar el temps perdut amb ell. Temps que m’ha robat la feina, les ínfules de grandesa i les coses que faig que més aviat no serveixen de gaire i pinten més aviat poc. Totes aquestes coses que hauria de deixar de fer, per tenir més temps per ell, per ells i per mi.

Ell encara es dutxa a la dutxa de dins, i la nuesa dels seus 14 anys és molt privada, i jo, com si fos el més proper a un d’aquells bàrbars que acabaven pringant a l’antiga Roma, em passejo mig despullat per la casa i em dutxo, (això si cada matí) nu a una de les dues dutxes que he instal·lat a la rectoria. Dutxar-se a cel-obert té un què de alliberador, i podeu estar segurs que la masculinitat passa a segon terme si el proveïdor d’aigua es aigües de Solsona. Enlloc de líquid semblen caure glaçons de la manguera i et planteges moltes coses quan hi ets a sota.

Tornem al principi: cal penjar la roba als estenedors o a qualsevol lloc que un pugui muntar pensant que son uns estenedors, i a partir de aquell moment un es sent com a casa.

Potser sols hi ha un moment més aclaridor de “com a casa” que el d’estendre la roba que és el del vídeo que us penjo, però malgrat que algú em va fer un petó en un ascensor en un hotel de NY i que per molt que ho expliqui ningú s’ho creu, lo del Joe Cooker… no m’ha succeït mai, i menys aquí al Monestir. Però jo crec que sols això és definitavement més colpidor que el penjar les calces o els calçotets al fil d’estendre del pati.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s