Estem preparats Catalans?!

Malgrat que pensés que el moment arribaria més tard, avui me n’he adonat que la confrontació està servida.

L’Estat Espanyol comença a derivar forces d’intervenció a Catalunya i a negar permisos i trasllats d’agents a altres parts d’Espanya. Sembla doncs que la presencia, pressió o fins i tot coerció i amenaça estant a la cantonada del carrer.

España té un llarg historial a la seva historia d’actuacions que no han deixat a ningú dret ni viu, i sembla que tothom oblidi que aquesta gent, hereus tots de la Mesta i la barbàrie han aniquilat imperis i fins fa poc dominaven el món. Penseu que els Tercios Españoles eren els marines dels USA fins fa poc. Algun deu pensar que m’he tornat boig, però sempre queda alguna empremta de la brutalitat dels Imperis a la gent i malgrat que aquí tothom parla de la Revolució dels Somriures, (malgrat tot, patètic), ens oblidem que hi haurà un moment que tocarà jugar a cara i creu.

Catalunya, nosaltres, estem jugant a la Ruleta Russa amb España i crec que pocs en son conscients. Podeu estar-ne de segurs que no se n’estaran de lluitar per el que creuen que és seu, el que és il·legal i sobretot, per defensar-se d’un Adeu Espanya que no es poden permetre, ni políticament ni pitjor encara econòmicament.

Els polítics de base, els alcaldes dels pobles com el meu, que parlem de la revolució dels somriures, o de que ha arribat la hora de lluitar per Catalunya, poc s’imaginen el que se’ns vindrà a sobre en tres tongades:

 

-una aclaparadora pressió política i mediàtica fins el dia 1

-un moment eixordant i sense sentit quan haguem de defensar les urnes potser fins i tot amb la violència que no coneixem i que ens serà difícil d’exercir si cal

– i finalment una repressió sense replica a partir del dia 2.

Pocs catalans, crec, estaran disposats a sortir al carrer a defensar amb els seus punys la nostra legalitat. Pocs catalans que no hagin viscut la repressió anterior copsaran el moment exacte en que els somriures hauran de desaparèixer per començar a ensenyar les dents.

On som? Ara som catalans o som espanyols que volem marxar d’Espanya? Quan escolto al nostre President escolto a algú que ja ha oblidat que fins fa tres dies érem espanyols; reconec que jo també ho he fet. M’aixeco pensant que el Tribunal Constitucional o en Rajoy poden cantar missa que jo ja no em sento, ni soc “d’eixe món” Potser mai com fins ara m’havia sentit tant Català, tant com us ho diria, nacional d’un país. D’un país que no és España.

Però també és veritat que tinc cultura d’oprimit, de tant haver escoltat el “cuidado amb la Guardia Civil” no puc deixar de sentir un calfred quan algun d’ells se’m dirigeix per exemple a la sortida de l’aeroport. Soc culpable i ademés formo part d’un poble vençut per les armes, més d’un cop. Amb un president afusellat, i hereu dels que van saber vèncer desde un exili massa llunyà.

images

Els catalans de la revolució patètica dels somriures, oblidem que aviat arribarà un moment, perquè serà breu la crida, que tocarà dir als nanos que ara tornes i plantar-se amb l’entrepà i els dents, i si trobes un pal, doncs un pal davant del parlament o del Palau de la Generalitat. Ens tocarà lluitar sense cap altre compromís que la llibertat que anhelem i que pensem és possible i que ens pertany, més enllà d’aquesta espanya podrida i absurda que ens diu el que podem i el que no podem fer.

Vull equivocar-me, però crec que al primer tret, a la primera empenta, Catalunya i els catalans es faran enrere de la Èpica i de l’Estètica de la revolta, de la violència i de la sang i el fetge que ens caldrà per assumir segons quines imatges i segons quins actes.

No som un poble violent, som més aviat, pacífics, som més fills del parlem-ne que del “por cojones” espanyol y sobretot el nostre llindar de civilització està molt més amunt i enllà del que voldria dir defensar les nostres institucions amb ungles i dents.

“”Europa no ho permetrà!!!”” Em deia avui un pare a l’escola dels meus fills. Europa es fotia ampolles de xampany, i s’omplia la boca de paraules quan dessagnaven els Balcans a 250 kilòmetres de Àustria, o tanca fronteres sense vergonya a milers de refugiats que no caminen per plaer per les terres gèlides de la Europa central, Europa no ens salvarà y España arrasarà amb tot. I ells no diran rès.

Si guanya el No al referèndum ens podem calçar, perquè la supressió identitaria serà tal que no sabrem ni qui erem abans de que penséssim que podíem ser lliures, ho patiran els del SI i els del NO. Si guanya el SI i no sabem defensar-lo serà pitjor, i la violència de la qual obertament ja parlen els mitjans espanyols serà una realitat que patirem a les nostres pells.

Realment em pregunto quants de nosaltres tindrem la sang freda i el valor per defensar les nostres institucions, a qualsevol preu, quan arribi el moment. I també em demano molt sincerament si sabrem llegir el moment i si estarem a l’alçada.

Estem preparats per defensar per el que lluitem desde fa tant de temps, estem preparats per la cara i la creu?

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s