Puigdemont és Pokemon, Y lo sabes!

L’altre dia, indecorós jo, em permetia al meu blog vaticinar els resultats de les massa pregonades eleccions de març al parlament. http://alfenici.com/2016/01/03/la-cup-sha-suicidat-visca-el-rey/

Apart de les eleccions, que poc crec que es duran a terme, em rellegia el meu blog, i no hi canvio una coma, bé potser alguna, però poca cosa més i per qüestió de estil.

Ahir, de tornada de Palau-Savardera, de visitar algú que per moltes raons és important a la meva vida, rascava la radio del cotxe fins que TOMA! La COPE em comunicava que hi havia acord. No em pregunteu que faig escoltant aquesta radio, soc un home de contrastos, contrastat!

Però, i tota la resta? Doncs la resta continua vigent; aquest procés que sembla més un post operatori a un hospital de Sierra Leone per las víctimes que provoca crec que està més mort que viu ( a nosaltres de fer-lo reviure), ha perdut tanta sang que serà complicat que no col·lapsi, i amb franquesa, crec i escric, que al obrir-.o en canal, enlloc de extirpar-li un dels ronyons el que van fer va ser un des-plantament de cor.

IMG_7462

Realment la base social, de la qual tots ens n’havíem enorgullit en algun moment existeix avui? No creieu que a la “revolució dels somriures” com dèiem no se li han caigut algunes dents i ara fa més por que recança mirar-li a la cara? Ahir baixant a tot drap per l’AP7, amb les paraules certeres del meu amic Xavi (sobre un altre tema) ballant-me al cervell, escoltava als protagonistes de tot plegat. Uns enfadats, els altres veient com en Mishima un suïcidi anunciat, el silenci dels guanyadors, (ERC) i l’atac d’histèria generalitzat de tots els demés. Em quedo amb una frase del PP: Mas muere matando…. Què bo tu! Una frase que per un moment m’ha tele transportat a un híbrid de OK Corral i MadMax 1. He parat, he respirat profundament fins que un dels meus fills m’ha preguntat que coll fotia parat en una area de descans, repetint de manera màntrica IN, inde, In-de-pendencia!

Ahir els escoltava, a tots, i avui em passejava per el meu poble on quasi tothom sembla anar amb un somriure d’aquells que denota que fotut un clau al matí o molt tard la nit anterior. 3 mesos de traca per acabar amb aquest orgasme, forçat, amb poques ganes, de pastilleta blava i sobretot poc passional, frígid i diguem al limit, perquè toca. Però som així de poques pena…

Realment, no em crec el que ha passat, ho sento molt. No crec que un revolcón de darrera hora ens porti a l’altar de la independència, dubto i molt que a la primera de canvi no s’ensorri tot de cop, i sobretot m’emprenya la poca consistència del puré després d’haver vist el pastel de dos milions d’ànimes cridant al carrer per la llibertat d’un poble.

El meu amic Gual escrivia avui al seu facebook…

image1

I amb franquesa jo aniria més lluny, aquest procés s’ha carregat el mateix procés, i sobretot la oportunitat històrica de veure in situ i en directe el somni de molts catalans.

Lo de ahir ha estat bàsicament el resultat de una mala Quimioteràpia prèvia a la isquèmia total del malalt i la mort.

 

Espero equivocar-me però si no, temps al temps.

Us deixo un Tuit simpàtic d’ahir que em va fer riure. Fet i fet tindrem un president amb nom de Fuet com diu l’Alex, i què millor per encarar aquests 18 mesos?

image3

 

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s