Final d’un quadern d’estiu

L’hivern sense el teu cos serà un hivern dur. (ovidi)

Eixirà estranya la boira un dia, i sens vergonya

Romandrà pesada sobre meu. Seràs lluny.

Cada plec de paraula serà un bram de bestia

Un crit, un plor, una estella bruta clavada

Entre el meu cor i la teva absència.

La poca llum del dia no serà proute per escalfar-me

I lànguidament els dies s’escolaran

Com les gotes d’una pluja grisa pels vitralls de la cuina.

El trucar a la porta dels teus dits serà un somni

El teu tacte aspre dels matins i dolç al vespre

Desapareixerà lentament de la meva trista memòria.

Aviat no sabré qui erets, i després no seràs ningú

La lleugera felicitat de l’oblit d’un record

O el record oblidat d’un hivern sense tu.

Jordi Prat-Morgades

(final d’un quadern d’estiu)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s