Avui, poques ganes de viatjar…

on

((No ho he corregit, fins i tot això fa mandra avui))

 

Fer la maleta amb poques ganes, no trobar els llibres, no trobar les ulleres, en fi: no trobar rès. Em pregunto si és voluntaria o involuntariament el que em porta a tenir un desordre intencionat i caòtic davant d’una bossa tant petita.

No tinc cap ganes de marxar, és un d’aquells viatges tan curts i tan lluny, que es fan interminables. Sortir a mig matí, per anar d’un lloc a l’altre i després de tres avions arribar a un lloc perdut del nord d’europa, on llogar un cotxe per anar encara més al nord. El dia seguent, el mateix però amb direcció contraria, tot, tot, sufiencentment accelerat perque la droga del tercer dia no et faci efecte.

http://alfenici.com/2014/01/23/la-droga-del-tercer-dia/

http://alfenici.com/2014/01/23/la-droga-del-tercer-dia/

El pitjor és saber que els que has de veure no t’hi volen, que cada minut que et dedicaran serà un pas més cap a la seva ulcera d’estomac, tampoc acompanya saber que els qui t’hi envien no hi confien gaire. Un periple que ja d’entrada sembla inútil abans de ser emprès.

Mandra, o pitjor encara, desinterès o abulia. Diguem que de ilusió poca i de ganes de saltar-me’l moltes. Personalment crec que la única que s’alegrarà de veure’m sera la recepcionista del Helnan Marselis, que sempre em reb amb un “good Evening Mr.Fenici” same room as always. La darrera habitació d’un passadis de doble curva. Recorda a algun de shinning, i si el consum de cervesa és alt durant el sopar, pot provocar més d’una al.lucinació. Si, fins i tot l’habitació queda lluny, molt lluny, y no entenc perquè la Martha insisteix sempre en donar-me-la, per molt més gran que sigui que les altres; crec que aprecia que sigui l’unic client que es planta en aquest hotel al mes de novembre quan les aigues braves del mar del nord trenquen contra les finestres i a fora llampega.

http://www.helnan.dk/marselis/

hellnan2

He provat altre cop de agafar la fila 12, passadís, però, com sempre ha estat impossible. Aquesta vegada hauria tingut un efecte meravellós en mi. Com que estava bloquejada he anat a parar a la 21, cap a la cua, on el tremoleig i alguna batzegada propiciaran que em quedi clavat a la primera de canvi i em pugui saltar sense cap problema el catering cada dia més merdós de Lufthansa, companya dit sigui de pas que s’allunya amb passes de gegant del seu slogan, i és que en el fons, i per molt que ens vulguin convencer del contrari: Germany is not anymore what it was.

Cambiaré d’avió a frankfurt i a Copenhagen…i espero almenys a copenhagen arribar amb gana. Hi ha un lloc a l’Aeroport on inexplicablement hi fan unes hamburgueses tremendas, i si agafes al de la barra amb ganes te les embolica amb les patates. Te les emportes al avió, aquest cop ja envoltat de una majoria escandinava, i et montes un festival que és l’enveja del personal.

Pensareu que estic com un llum, pero la vida del viatjant, és a trams, que no a cops, tan avorrida, que o et dediques a trobar-hi petits plaers, o et perds definitivament en l’agobio de viatjar; i, com la majoria dels que viatjem ens agrada fer-ho sols, aquestes cosetes que a molts us podem semblar xorrades fan de la petita putada d’haver d’anar a un lloc on no et volen, per tant poc temps, algo més facil d’entomar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s